jueves, 9 de octubre de 2008

Buda explotó por vergüenza


L'any 2007, el Festival de Cinema de Donosti va atorgar el Premi del Jurat a una jove realitzadora iraniana, Hana Makhmalbaf, per la pel·lícula “Buda explotó por vergüenza”. 

Es tracta d'una producció senzilla que utilitza l'excusa de la voluntat d'una nena de sis anys, Batkay, per a aprendre a llegir per explicar la situació socio-política d'una comunitat de l'Afganistan actual. Rodada a Bamiyan, als peus dels Budes que els talibans van destruir l'any 2001, no és el relat d'uns fets a través dels ulls de la nena. El guió es desenvolupa explicant els fets a partir de mostrar-nos com els nens i les nenes copien els actes i les actituds dels adults. El llenguatge cinematogràfic és senzill, sense cap artifici, i les seqüències segueixen, a priori, un ordre temporal lineal tot i que aquest aspecte es resol d'una manera confusa. Una posada en escena minimalista i uns actors que no ho semblen donen com a resultat una pel·lícula amb cert aspecte de documental. 

L'estructura narrativa és simple: planteja la història com un relat d'aventures on des de l'inici, en que Batkay ha d'aconseguir les eines necessàries per anar a escola -un quadern i un llapis-, fins a les seqüències que mostren els nens jugant a ser talibans o soldats americans,  la protagonista haurà d'anar superant obstacles per a aconseguir el seu objectiu: anar a l'escola per a aprendre a llegir i poder accedir a històries com les que coneix, a través de la lectura, el seu veí, Abbas. També podem descobrir-hi elements iniciàtics, ja que, en el definitiva Batkay descobreix el món dels adults, més enllà de la seva cova, a través del tracte que rep dels propis adults, dels jocs gens innocents dels nens o el rebuig que rep a l'escola de nenes. 

Una efectista metàfora final que podem interpretar com que has de morir per ésser lliure, tanca aquest film que ens mostra, sense sang, un món ple de violència, sense dones, la cara més crua del masclisme i sense discursos, la intolerància. 

2 comentarios:

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Està força bé, però podries incloure una miqueta més d'informació contextual: qui és la directora, i quina és la relació de la pel·lícula amb el cinema iraní actual.

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Iranià, volia dir.