viernes, 24 de octubre de 2008

Buda explotó por vergüenza

La pel•lícula de la iraniana Hana Makhmalbaf combina de manera brillant dos elements clau en el seu primer llarg metratge: emocions i idees. Cada acció de la protagonista, una nena de sis anys, és un pou de denúncia que explicada per nens captiva i atrapa a l’espectador en el primer minut del film.

Buda explotó por vergüenza explica la història d’una nena que vol anar a l’escola i que per assistir-hi necessita llibreta i llapis. La pel•lícula narra el periple pel qual passa Baktay per aconseguir-ho. Cada etapa que supera és una reflexió sobre valors universals i més en concret una protesta sobre la situació a l’Afganistan, especialment la que viuen les dones. Obtenir el material escolar ja és una odissea en si mateixa, però anar a l’escola és un horror quan es troba a un grup de nens que juguen a la guerra.

D’una manera molt senzilla i amb cert aire naïf la directora fa un retrat de la societat afganesa després d’anys de conflicte. Jugant amb els nens, crea un món carregat de simbolisme. I és que els infants actuen per mimetisme dels adults amb la particularitat que els nens de l’Afganistan no juguen al mateix que la resta perquè han vist tot tipus d’atrocitats. I, precisament, aquest és el seu joc. Tanquen a les nenes amb qualsevol excusa com fan els grans i persegueixen a tot aquell que no estigui d’acord amb el respectiu bàndol, ja siguin talibans o americans i ja sigui per democràcia o llibertat... La guerra no és un joc de nens i tampoc d’adults, encara que no ho sembli per tot el que ha passat en el país asiàtic.

La directora ha trobat la recepta ideal per explicar una realitat massa dura. D’aquesta manera, amb fusells de fusta, no fereix massa sensibilitats i la història és més fàcil de pair, tot i que hi ha escenes que posen els pèls de punta. Ho encerta en la fórmula i també en el títol perquè si els budes de la vall de Bamiyán veiessin a què juguen els nens de ben segur que no suportarien la vergonya dels seus veïns i explotarien. I és que sentir a un nen dir que “per ser lliure has de morir” no és per menys.

Núria Piera

1 comentario:

Paco dijo...

Magnifica crítica Nuria, felicitats