jueves, 30 de octubre de 2008

El Gran Lebowsky

El Gran Lebowsky és una gran pel·lícula escrita i dirigida per Joel i Ethan Cohen al 1998, tot i que menys coneguda que els grans èxits de Fargo i “No és país para viejos” . Està protagonitzada per Jeff Bridges, John Goodman, Steve Buscemi i Julianne More.

Es tracta de la història del “Nota” d’un antiheroi que viu una vida una mica hippy, fumador de marihuana, bevedor de rusos, a l’atur i que viu a los Àngeles, sense cap pretensió professional. És confós per una sèrie de mafiosos amb un personatge suposadament ric que es diu Jeff Lebowsky, anomenat el Gran Lebowsky. En aquesta confusió li entren a casa, li donen una pallissa i li orinen a sobre de la catifa. Animat pels seus amics, companys de bolos, decideix buscar aquest Gran Lebowsky per veure de solucionar el problema de la catifa. Un cop el troba, aquest li ofereix una recompensa, si troba a la seva dona suposadament segrestada.

És, sens dubte, una gran comèdia dels germans Cohen, amb personatges que juguen al disparat i amb intrigues surrealistes, que segueix la trajectòria de Arizona Baby. Es tracta d’una desmadrada sàtira i crítica sobre la societat d’EEUU. La història comença amb un absurd i aquest desencadena uns quants més: primer es tracta d’un tema de deutes pendents, que passa a ser un segrest, amb intent d’intercanvi amb els segestradors, desprès diferents persecucions, el robament del destrossat cotxe del Nota, amb el sopitós nen de 12 anys que suspèn en història, amb un pare en estat vegetatiu assistit artificialment, més endavant, l’aparició d’un productor de cinema porno i matons que volen tallar-li la tranca al Nota i, finalment, el climax, una baralla, un tant surrealista, protagonitzada pel Nota i els seus dos amics, per protegir-se del robatori de les seves carteres sense diners.

Entorn a la història també giren uns personatges peculiars, a més del Nota: Walter (John Goodman), un dels seus col·legues, irascible i exsoldat del Vietnam, que pot treure de polleguera a qualsevol (sobre tot al Nota); Donny, un altre col·lega, però que mai li fan cas; les dues dones fatals, la dona florer, nimfòmana i estrella del porno i la fillastra del potentat Gran Lebowsky, artista esperpèntica a qui no li agrada la roba interior.

Els diàlegs són absurds, però divertits i amb un gran ingeni burlesc, que retraten un temps on potser el “glamur de Hollywood” està en decadència i on el Nota, potser sigui el més capdal de la ciutat.

Quin és el ganxo? Doncs que res en la història és creïble i per això pot passar qualsevol cosa, ningú espera que es tracti d’una situació real. Es gaudeix, justament, de l’absurd de la història. La història no és creïble, però els personatges si, almenys, simbòlicament per allò que representen i, és per això, que els germans Cohen aconsegueixen que ens identifiquem amb ells, sobre tot amb el Nota. Un tipus entranyable, lliure, mandrós que no creu en les normes. El cop d’efecte: una part de nosaltres vol ser, en part, ni que sigui per unes hores, el Nota.

No hay comentarios: