miércoles, 29 de octubre de 2008

El pont sobre el riu Kwai


The Bridge on the River Kwai 1957
Direcció: David Lean Intèrprets: Alec Guiness, William Holden, Jack Hawckins, Sessue Hayakawa, James Donald, Geoffrey Horne Duració: 161 minuts
El magistral David Lean ens situa en un camp de concentració japonès destinat a la construcció d’un pont que travessi el riu Kwai durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que estigui classificada així, aquesta pel·lícula no em sembla la clàssica bèl·lica. Personalment és un gènere cinematogràfic que no m’apassiona, per aquest motiu he anat enrederint el seu visionat durant anys. Quina llàstima no haver-la vist abans! A aquestes alçades ja l’hauria vist 100 cops, segurament en porto 20.
Les pel·lícules de David Lean tenen aquest avantatge, et transporten a llocs exòtics i remots, expliquen grans vides i aventures, obres que a part de la seva qualitat són d’allò més entretingudes. En aquesta ocasió no ens parla d’un soldat britànic al desert de l’ Aràbia, com a la seva obra biogràfica de més èxit, Lawrence d’ Aràbia, sinó que ens situa al mig de la jungla Birmana i ens narra tot un seguit de personatges que, des de òptiques molt diferents, viuen una guerra. Una guerra d’orgull, una guerra de principis, una guerra per sobreviure i una guerra per escapar de la bogeria. “Això és de bojos” és la fase amb la que acaba la pel·lícula pronunciada pel sensat doctor del camp, segurament el que més hi toca de tots plegats.
En un treball de Lean no hi podia faltar Alec Guiness, potser el personatge que més joc dona a la trama. Interpreta al coronel Nicholson, oficial en cap del grup de presoners britànics encarregats de construir el pont. Un dels primers conflictes sorgeix quan el coronel Saito (Sessue Hayakawa), cap japonès del camp, vol fer treballar als oficials superiors al pont, cosa a la que Nicholson s’oposa ja que va contra les normes de la convenció de Ginebra. Mentre tot això succeeix anem coneixent un altre personatge d’un perfil molt diferent que els dels dos coronels; l’un desesperat per acabar el pont sigui com sigui i l’altre obsessionat en seguir les normes militars fins a les ultimes conseqüències. Aquest home que es distancia d’aquest enfrontament és el comandant Shears (William Holden) de la marina dels Estats Units, la seva única preocupació és intentar sobreviure com bonament pot i fugir del camp. Té una visió molt realista del la situació i titlla a el coronel Nicholson “d’idealista amb uns pebrots que faran que ens matin a tots”. Quan el comandant Shears comença l’evasió del camp, la pel·lícula es divideix en dues narracions paral·leles, per una banda segueix l’ aventura de Shears i per l’altre els esdeveniments del camp.
Les primeres imatges que veiem són els soldats britànics transportats amb el tren japonès fins al camp, el punt on ha arribat la construcció de la via fèrria. L’ objectiu dels japonesos és la construcció d’una línea que enllaci Bangkok amb Rangun i òbviament la dels aliats és intentar boicotejar aquest projecte. Tot i que aquest objectiu no estarà tant clar pel coronel Nicholson que un cop solucionat el problema del treball dels oficials, s’ entregarà en cos i anima a fer un pont pels japonesos, perdent de vista que no esta complint amb la seva missió de complicar la vida al màxim al enemic tot i estar en captivitat. El film esta farcit de diàlegs sobre la ètica del soldat, debats morals, enfrontaments d’ ego i és curiós com l’ espectador acaba comprenent tots els punts de vista que hi apareixen.
Una pel·lícula inoblidable, amb un final espectacular i la popular cançó xiulada pels soldats que tothom ha sentit algun cop a la vida.

1 comentario:

J.C.Alonso dijo...

Es un clásico del cine bélico(soy fan del género). Aquí hay dos actores como la copa de un pino; W. Holden y Sir.A. Guiness. y del director, pues posiblente, uno de los cinco mejores maestros británicos de toda la historia Mr. David Lean.Amigo David, estoy silbando el maravilloso estribillo que compuso el otro grande de esta historia, Sir. Malcolm Arnold. Silbamos?. Un saludo