viernes, 10 de octubre de 2008

El viatge de Chihiro (Sen to Chihiro no kamikakushi)

Títol: Sen to Chihiro no kamikakushi
Direcció i guió: Hayao Miyazaki.
País: Japón.
Any: 2001.
Duració: 122 min.
Gènere: Animació.
Producció: Toshio Suzuki.
Música: Joe Hisaishi.
Muntatge: Takeshi Seyama.
Disseny de producció: Norobu Yoshida.
Direcció artística: Youji Takeshige.



En els primers periples pel mediterrani
realitzats pels ciutadans de les Polis gregues, aquests van descobrir la importància del contacte amb altres cultures, i com d’enriquidor resultava aquest.
El cinema sovint ens proposa visitar llocs i cultures desconeguts, el viatge de Chihiro ens ofereix el bitllet a una travesia sorprenent i enriquidora.
Hayao Miyazaki parteix d’una trama senzilla i directa, Chihiro una nena de 10 anys cau en un món “imaginari” on tot per ella serà nou i desafiant, d’aquest tòpic tractat tantes vegades en l’imaginari popular en fa un desenvolupament original, donant com a resultat una obra única. El director fa gala de la seva experiència narrativa, així com del coneixement de la mitologia Japonesa i de les tècniques pioneres d’animació que disposa l’estudi Gibli.
Durant el metratge la petita Chihiro realitzarà aquest desconcertant viatge lluny de la mirada dels pares, però no estarà sola, els espectadors l’acompanyarem al fons de la cultura del sol naixent, i coincidirà amb déus comarcals, kamis, onis i d’altres genis, en una història de descobriment i revelació, però sobretot de lluita personal i capacitat de superació.
Els que estiguin familiaritzats amb les històries narrades per la factoria Gibli, trobaran en el viatge de Chihiro una obra que reuneix tots els elements als que ens té acostumats: fantasia, rebel·lia, aventura, lluita, humor i una mirada del món feta gairebé sempre des dels ulls dels nens, però sense ser una història infantil. El punt de vista pot resultar incòmode pels adults, ja que en les faules narrades per Miyazaki acostuma a quedar retratada la seva part més mesquina.
Per qui sigui el seu primer contacte amb l’autor, segur que es quedarà amb ganes de més, per això us recomanaria fer una visita per la resta de la seva filmografia: Howl’s moving castle, el meu veí Totoro i la princesa Mononoke, entre d’altres.

Sergi López Graells

1 comentario:

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Bé, encara que potser és una crítica massa breu per una peli monumental.