jueves, 30 de octubre de 2008

HEROES

HEROES
Director: Tim Kring
Any: 2006-actualitat
Heroes pertany a aquesta nova generació de sèries a la que ens està (mal) acostumant la televisió americana els darrers anys.

L’argument: persones corrents arreu del món que un bon dia descobreixen que tenen poders sobrenaturals, i les seves vides es veuen marcades per sempre. A través de les diferents temporades, els diferents personatges busquen respostes, s’entrecreuen i, s’enfronten als dolents, als anti-herois.

Amb Herois ens creiem l’impossible de manera completament normal. Personatges amb l’adn modificat que desenvolupen poders sobrenaturals. Bons i dolents que es creuen en les diverses temporades i interactuen.

Rera el tema genètic, de poders i destrucció del món, realment ens trobem amb una reflexió sobre la condició humana, la conducta, la solidaritat, el bé i el mal. Una sèrie coral i que se succeeix a diferents parts del món (si bé és cert que, com de costum, la major part es redueix a EEUU).

A nivell narratiu, a Heroes s’exploren les diferents dimensions narratives, i trobem un important treball del temps jugant amb salts temporals (amb els canvis de passat i futur que impliquen), que sempre resulta complicat.

Potser el fet que allà la televisió es paga fa que l’audiència no sigui l’ítem principal i es permetin el luxe d’innovar i oferir productes com Herois.

Un treball excel·lent excel·lent de guió fa que quedin pocs elements que deixin lloc a un dubte de l’espectador. Si que podem dubtar de les explicacions teòriques genètiques i els perquès dels seus poders. Però així no té gràcia, s’ha d’entrar en el joc, i comprendre la sèrie més enllà d’allò que diu literalment. I sobretot gaudir de l’espectacle que se’ns ofereix amb una curada posada en escena, que configura els elements perquè, un cop dins el joc, no ens qüestionem absolutament res.

Aquesta és la diferència. Amb Heroes, ens creiem que aquella gent té poders. A les sèries espanyoles ens és difícil de creure que el que ens mostren és un hospital, o una comissaria, encara que tingui intenció realista.

Una altra clau de l’èxit són les interpretacions. Heroes és una sèrie coral on tots els actors (en general cares poc conegudes que de seguida identifiquem amb els personatges) estan a l’altura.

Amb Heroes mirar la tele (o baixar d’internet, el mitjà pel que es difon més i on es pot conseguir abans el proper capítol), val la pena. Val la pena i il·lusionar-se, creure i gaudir. Qui no ha volgut ser un heroi alguna vegada?

No hay comentarios: