jueves, 9 de octubre de 2008

Ladybird, Ladybird

Ken Loach ha aconseguit, sense cap mena de dubte, un antídot contra la indiferència. El drama se situa a Anglaterra als anys noranta i mostra la desastrosa actuació dels serveis socials en una família desestructurada. Maggie, la protagonista de la pel·lícula, la “ladybird” o mare ocell, és una dona desequilibrada a qui li retiren la custòdia de sis dels seus nou fills. El nucli de la història es centra en les capacitats d’ella per anar-se sobreposant al que li va succeint i a la gestió del dolor i la culpa. L’espectador acaba, perdut i impotent, incapacitat de deslligar-se emocionalment de la història.

La pel·lícula està a mig camí entre el gènere dramàtic i el documental. L’equilibri d’ambdós estils es combinen quasi equitativament. El film compta amb pocs efectes, tant sonors com visuals i amb un repartiment d’actors amateurs que encara fan més reals i humanes totes les situacions. Algunes de les escenes de més tensió semblen desenvolupar-se sense guió ja que són resultants de la pròpia pressió acumulada. Cal destacar el paper principal desenvolupat per Crissy Rock que aconsegueix lliscar per la bogeria tocant tots els límits de les capacitats humanes superació, desesperació, dolor, ràbia...És un personatge complet, amb un passat que justifica el seu present i amb unes reaccions totalment veraces tot i ser molt extremes. Per altra banda, Vladimir Vega, interpreta el factor antagònic de Maggie, Jorge. Aquest contrapunt és el que possiblement acaba essent un xic fluix i pla ja que cau en la redundància del seu propi tarannà.

En definitiva, la pel·lícula basada en un fet real, acaba essent una crítica ferotge contra el serveis socials anglesos i el seu funcionament, en ocasions perjudicial. Com a drama, a nivell tècnic potser és excessivament simple i musicalment és pobre però la història té tant de pes que és impossible no quedar-ne atrapat o restar-ne indiferent.

1 comentario:

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Molt bé, deixes ben clara la teva implicació emocional amb el tema de la pel·lícula.