miércoles, 29 de octubre de 2008

Morir malgrat estimar

LEAVING LAS VEGAS

Mike Figgis va dirigir aquesta pel·lícula l'any 1995 basant-se en la novel·la semi-autobiogràfica de John O'Brien. El suïcidi, durant el rodatge, del novel·lista va fer replantejar el projecte i després de decidir continuar-lo, el film es va presentar com un homenatge. Rodada inicialment en 16 mm -format de l'anomenat “cinema d'autor”- la pel·lícula explica la relació entre dues persones a cavall de l'amor i la necessitat. L'entrega d'ella res no pot fer enfront l'obstinació d'ell per a portar a terme el seu objectiu, un objectiu que fa inviable, malgrat l'amor, la relació.

En Ben -Nicolas Cage- decideix, en perdre la família per motius que desconeixem, deixar la seva feina i vendre-s'ho tot per anar a Las Vegas a morir bevent. En arribar es recollit per la Sera -Elisabeth Shue-, una prostituta que ha perdut el seu proxeneta i que se sent estranyament atreta per aquest borratxo que alleugera la seva soledat. Amb totes les cartes sobre la taula sobre qui és qui, el film ens mostra els problemes de convivència domèstics i socials d'un suïcida alcohòlic en fase terminal i, de retruc, els d'una prostituta sola. La Sera es mostra en tot moment comprensiva amb en Ben, inclús quan aquest rebutja rebre ajut mèdic, però tothom té un límit i una nit que surt a treballar el troba, en tornar, amb una altra prostituta a casa seva. El fa fora, però l'agressió que pateix per part d'uns adolescents la tornen a la crua soletat i decideix anar a buscar-lo sense èxit. Es retrobaran quan ell, a punt de morir, la truca. En una sòrdida habitació d'hotel i acompanyat de la Sera, amb qui finalment fa l'amor, en Ben finalment mor.

La història està narrada de forma lineal però amb escenes de caire documental en què Sera explica la seva relació a una tercera persona, potser un terapeuta, i amb algun flash-back. Una acceptable posta en escena acompanyada d'una banda sonora on destaquen les cançons d'Sting completen aquest Drama. Un Drama (en majúscules) que ens encongeix el cor sense necessitat d'escenes estripades.

La cinta posa en escena una història ben interpretada i ben desenvolupada que transmet una estranya barreja de sensacions: de tendresa, en la relació entre la Sera i en Ben; d'angoixa, en contemplar un home autodestruint-se d'una manera cruel; de rebuig a la situació, com el que pateixen els protagonistes en algun moment pel seu comportament; i en certa mesura, d'admiració, en el fet de ser conseqüent amb les decisions que es prenen.

Nominada a quatre premis de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, només Nicolas Gage va rebre l'Òscar (i també el Globus d'Or) al millor actor per aquesta pel·lícula l'any 1996.

No hay comentarios: