miércoles, 22 de octubre de 2008

OLD BOY: CINC DIES PER VENJAR-SE O EMBOGIR


Ens trobem davant d’una obra mestra on les tragèdies que tots coneixem es queden a mig camí i aquí l’heroi humà en comptes de ser comdemnat pels deus, és comdemnat per un humà com ell: Lee Woo-Jin.


La història gira al voltant de dos personatges: Lee Woo- Jin i Oh Dae-Su, aparentment allunyats però propers. Aquest segon és retingut durant quince anys contra la seva voluntat sense saber qui és el seu raptor i per què és empresonat. La seva alliberació resulta convertir-se en un malson per descobrir la veritat i es trobarà amb l’enigma de voler descobrir-ho tot sense que la veritat el faci tornar-se boig per aferrar-se a l’evidència.

A través d’una sèrie d’artificis molt ben dissenyats, la història passa desapercebuda per seduir-nos amb la manera tant retorta de relatar el vertader significat de la venjança com a tal i ens fa creure que alliberant a Oh Dae-Su, la venjança del seu captor ha acabat , és llavors quan comença la venjança de debó a través d’un joc macabre i malèvol fins a l’infinit.

Se l’ha tractat com un film que exposa massa violència però la genialitat emprada pel director Park Chan-Wook radica en mostrar-nos una violència física dominada per l’ira de la víctima i una violència psicològica fins a l’extrem que porta a fer embogir a Lee Woo-Jing, personificat en el propi dimoni burlesc. Una venjança salvatge vista des de dos extrems on en tots dos casos, se'ns mostra com una cosa inherent a l’èsser humà i on s’han de controlar tots els nostres impulsos, doncs d’altra manera, ens podem destruir a nosaltres mateixos com li suceeix al protagonista.

La música que ens embriaga durant tot el film ens fa entendre com l’amor es pot transformar en odi, com l’odi es pot transformar en indiferència i com l’indiferència en determinats moments es converteix en la nostra enemiga i com hem de tenir cura amb el que fem, veiem o diem dels demés.

Una escena clau que no ens pot servir com a postres perque després de tastar-la voldrem més, és la del desenllaç, on Oh Dae-Su es transforma en una bèstia que pensa irracionalment i on Lee Woo-Jin actua al principi sense sentiments però al final ens mostra una falsa pena envers al seu comdemnat on ens dona a entendre que ell també té el seu cor, però el que no sabem és que aquesta falsa compassió li farà consumar definitivament la seva venjança utilitzant l’arma del sofriment etern.

En definitiva podríem pensar que Old Boy ens deixa un significat amagat sobre com hi han trets de nosaltres mateixos que tenim amagats i que pot ser que de vegades en situacions adverses ens preguntem: per què jo? o per què d’aquesta manera?, preguntes que ressonaran per sempre en la ment i en l’ànima d’Oh Dae-Su.

No hay comentarios: