viernes, 31 de octubre de 2008

PROMESAS DEL ESTE


Molt s’ha parlat sobre si les dues últimes pel·lícules de David Cronenberg (Una historia de violencia i Promesas del Este) trenquen amb el particular món creat pel director canadenc. Certament, la temàtica de Promesas del Este s’allunya del cinema de ciència-ficció que Cronenberg ens acostuma a oferir, però no per aquesta raó la qualitat del producte se’n ressenteix.

Promesas del Este tracta principalment sobre la màfia rusa a Londres i l’especial relació que s’estableix entre un xofer de la màfia (Viggo Mortensen) i una llevadora anglesa filla d’un rus (Naomi Watts). Evidentment, l’entorn de la capital britànica és un element important, i necessari en l’argument de la pel·lícula. De fet, la mirada de Cronenberg és força oposada a la d’altres directors nord-americans. Cronenberg ens confon i moltes vegades no sabem si realment ens trobem a Londres o a alguna altra ciutat (Per exemple, en les escenes que passen a la vora del riu, ens dóna més la sensació que podem estar als canals de Sant Petersburg que no pas al riu Thames).

Un dels principals temes que tracta la pel·lícula és l’oposició entre la tradició, el respecte a la familia i uns còdigs que no es poden trencar (encarnats per la generació dels patriarques) amb el respecte pel no-res i l’obsessió capitalista del diners (encarnats pels fills d’aquests). És com si amb la generació de Semyon (interpretat brillantment per Armin Mueller-Stahl) s’acabés una forma d’entendre la vida.

Cronenberg és molt directe, com ja és habitual en ell, en la manera en què ens mostra tant la violencia com el sexe, però ho fa d’una manera plenament justificada (l’escena dels banys públics n’és un brillant exemple). Tot i això, les escenes entre Viggo Mortensen i Naomi Watts estan filmades amb molts casos amb detalls de sutilesa i elegància, com quan ella li entrega el diari, i les excel·lents interpretacions de tots els personatges estan repletes de matisos.

A nivell visual, la forma en què filma la familia del personatge interpretat per Naomi Watts (amb primers plans curts de cada un dels membres de la família) i els colors que utilitza (blancs i blaus, colors més aviat suaus, de puresa, d’innocència) contrasta amb l’escena en què es filma el restaurant amb llarg plans amb travelling de tota la família russa i on el color que domina és el vermell (relacionat directament amb la sang). Cronenberg aconsegueix que tant els ambients com les situacions ens semblin molt reals, possiblement per la investigació realitzada tant pel que fa als còdigs com als símbols (especialment remarcable és el tema dels tatuatges).

Menció apart mereix l’interpretació de Viggo Mortensen. Transmet una intensitat que ens atrau i ens allunya al mateix temps, degut possiblement a l’actuació dins de la pròpia actuació. És una sensació similar a la que podem experimentar amb el personatge de Robert Mitchum a La noche del cazador: la seva ambigüitat moral, els seus tatuatges, la seva presència física… L’escena final, sense diàlegs, ens deixa amb un dubte més que considerable sobre la ètica del seu personatge.

1 comentario:

J.C.Alonso dijo...

Amigo Xabi; acabas de subirme la moral, qué película, qué películón. ¿Qué tendrá que hacer el magnífico Cronenberg para que le den un Oscar?. En fin..., lo mejor, que este hombre quiere narrar una trilogía que empezó con una "Historia de violencia". Ósea,estoy deseoso por saber de su próximo proyecto.A pesar, de haber desarrollado casi toda su carrera dentro de la ciencia ficción este tour de force ha sido de lo mejor que nos ha pasado a los que adoramos el cine clásico y por ello, sólo puedo decir que, "Promesas del Este" fue un regalo Dickensiano para los ojos de los buenos cinéfilos en estas últimas navidades. Extraordinaria secuencia la de la pelea de los baños con un Viggo Mortensen, inconmensurable e impecable. Dura, hermosa y magistralmente dirigida. Me alegro mucho de tu crítica, un saludo: J.C.