jueves, 2 de octubre de 2008

TESIS. L'IMPACTE DELS MITJANS AUDIOVISUALS.

Ja en el seu debut de llargmetratge Amenàbar ens va deixar bocabadats amb l’elegància amb que va tractar un tema tan popular i tan propi a la societat contemporània i a l’actual: la violència audiovisual.

“Tesis” narra l’història d’Angela, una estudiant que està preparant la seva tesis sobre la violència audiovisual i on sense adonar-se acaba coneixent a Chema, un altre estudiant de la facultat, famós per la seva personalitat extranya i la seva afició per el porno i les pel·lícules gore. Tots dos aniran a trobar-se amb una pel·lícula snuff que desencadenarà una història de suspens on persones molt properes a ells, estan implicades de manera clandestina.

Un bon argument que es desenvolupa a un ritme adequat i per moments ens dona aquests instants d’intriga que tant ens agraden, això sense oblidar el diseny de personatges arquetípics tals com el personatge bo però lleig, el personatge dolent però guapo i l’estudiant brillant aparentment submisa. Tots tres aniran descobrint la seva pròpia identitat al llarg del film.

Ens trobem davant d’un film on la sugestió del que no es veu, és la protagonista, i és el terror psicològic l’actor secundari. És a través d’aquests dos instruments on veurem com els dos protagonistes es veuen dins del que al principi sembla ser un joc divertit amb bosses de patates per berenar pel mig i un morbo incesant, però que al final acaba convertint-se en una aposta per salvar la seva pròpia vida.

A l’hora de fer una valoració narrativa, es pot apreciar la gran voluntat instructiva que ens deixa el missatge sobre les snuffs movies, es deixa oberta la porta per portar el tema a debat i analitzar com realment les notícies dolentes o aquelles en que s’ens mostren imatges que en realitat hauríen d’estar censurades, ens fan omplir-nos d’emoció interior que no mostrem per por a ser jutjats però que en realitat ens interessen més que els hàbits quotidians on sembla que mai passi res.

Si aquí l’espectador espera veure una pel·lícula gore, trobarà com l’impacte del soroll ens revela el que s’amaga darrere i on els aspectes tècnics amb els seus primers plànols dramàtics, els canvis sobtats de guió i la seva curiositat investigadora, ens donen la clau i ens provoquen no voler aixecar-nos de la cadira.

Molts premis Goya ben merescuts on la direcció novel va catapultar un gènere i una nova manera d'enfocar un tòpic que fins llavors només ens entraba pels ulls i no pel cor.

1 comentario:

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Eugènia, no comparteixo el teu entusiasme per la pel·lícula ni per Amenábar en general, però el teu comentari està ben raonat. Com que això no és un fòrum no començarem a discutir, però podriem parlar sobre si la peli contribueix a cap debat o no és més que una explotació "amarillista" del tema. I així amb tot. Ara bé, crec que tota la indústria, l'Acadèmia i el públic espanyol estaria molt més d'acord amb els teus arguments que no pas amb els meus.