viernes, 31 de octubre de 2008

UNSER TÄGLICH BROT (EL PA NOSTRE DE CADA DIA)

Títol: UNSER TÄGLICH BROT
Títol en català: EL PA NOSTRE DE CADA DIA
Direcció: Nikolaus Geyrhalter.
País: Àustria.
Any: 2005.
Duració: 92 min.
Génere: Documental.
Guió: Nikolaus Geyrhalter i Wolfgang Widerhofer.
Producció: Nikolaus Geyrhalter, Markus Glaser, Michael Kitzberger i Wolfgang Widerhofer.

Fotografia: Nikolaus Geyrhalter.

Montatge: Wolfgang Widerhofer.

En una societat on es viu depresa i sense pauses, la majoria de nosaltres hem estat desposseïts del contacte directe amb el que mengem; el pernil surt de blisters de plàstic quadrades, la carn bé en safates de poliestiré, i l’enciam es manté sempre fresc, tallat i en una “atmòsfera protectora”. Pocs són, avui en dia, els que han pogut donar de menjar a les gallines, els que han cultivat per tal de nodrir-se i encara menys els que han hagut de matar una conill, oca, porc...


El documental El pa nostre de cada dia, planteja una finestra oberta a aquesta realitat desconeguda -per molts de forma voluntària, ja ens va bé no tenir ni idea d’on prové el que mengem- i ens convida a fer una reflexió sobre la situació actual de la indústria alimentària. Com a tal, és tracta d’un exercici personal, cosa que dóna lloc a l’aspecte més interessant del film: la relació que establim en el dia a dia amb allò que menjem és crucial per a definir-nos com espectadors del metratge.


Per dur a terme aquest exercici, Nikolaus Geyhalter utilitza uns recursos arriscats però demostra que els controla a la perfecció i aquí radica el principal encert de la pel·lícula com a tal. En un joc de picar l’ullet a les empreses alimentàries que diàriament ens presenten sota una forma enganyosa allò que comprem per menjar -amb formes i colors que no es corresponen a la realitat, fins i tot adornades amb il·lustracions infantiloides- desproveint de tot dramatisme les imatges, plantejant Planols estèticament molt cuidats, sempre que és possible simètrics, amb una certa distància del que estem veient, amb un ritme narratiu molt pausat (sense cap comentari de cap veu en off, cap entrevista, ni tan sols banda sonora), on trobem Planols que ronden el minut de duració, cosa que evita el rebuig que podria suposar un plantejament més escabrós i a la vegada genera cert estat hipnòtic en l’espectador, que es situa davant d’escenes desconegudes per ell, que molts cops ratllen el límit amb el surrealisme, on s’equipara amb el tractament de forma els processos duts a terme pels aliments provinents de vegetals i els animals, amb els moviments invariables de les cintes transportadores, el ritme marcat pel soroll de les màquines, i en aquest ambient tan fred i artificial ens mostra la realitat de l’origen del que mengem.

Aquesta obra va ser celebrada per col·lectius vegetarians, perquè en la seva forma d’entendre es tracta d’una crítica fulminant contra el consum de carn; realment però, dubto que el plantejament sigui el rebuig del consum càrnic, ja que la distància i neutralitat formal mostrada al film no és un recurs gratuït, sinó una molt recomanable eina per poder arribar a una conclusió personal i pròpia.



Sergi López Graells

No hay comentarios: