martes, 7 de octubre de 2008

VICKY CRISTINA PENELOPE

Woody Allen és un geni hi ho demostra una vegada més en la seva última entrega, Vicki Cristina i Barcelona. El neoyorquí no deixa indiferent i si bé alguns la consideren una pel·lícula poc elaborada és fácil arribar a la conclusió de que Woody amb poc, brilla.
L’admiració del director envers Barcelona, fa que s’aconsegueixi una apreciada imatge de la ciutat, amb paissatges idílics i fantàstics i una devoció explícita per l’arquitectura gaudiana. No li és tan senzill capturar el caràcter i la identitat de la cultura catalana. El mateix protagonista, Javier Bardem no es troba a l’alçada, i encara menys el pare poeta que està enfadat amb el món.
L’amor és, com en la majoria de les seves pel·lícules, el fil conductor de l’obra. En aquesta ocasió proposa un debat subtil entre diferents personalitats i les variades formes de viure i entendre l’amor.
El repartiment és de luxe i la trama senzilla. Vicky (Rebeca Hall), és una dona assenyada i enamorada de l’estabilitat i la formalitat, que està apunt de casar-se. Viatja a Barcelona per acabar una tesis sobre d’identitat catalana. La Cristina (
Scarlett Johansson), una provocativa i sensual jove, acompanya a la Vicky en el viatge després d’una ruptura sentimental. Bohèmia, encantadora i temperamental busca quelcom més enllà en una relació, només té clar el que no vol. Maria Elena (Penélope Cruz), és la verdadera triomfadora de la pel·lícula, cínica, divertida i totalment desequilibrada emocionalment, aporta la qualitat indispensable a la pel·lícula per aconseguir una obra magistral. Des del moment de la seva aparició, l’espectador queda atrapat en la seva bogeria i sensualitat a l’espera dels esdeveniments. Juan Antonio (Javier Bardem), és el punt d’enllaç. Apareix com un seductor pintor barceloní, liberal que disfruta de la vida. Enamorarà a les dues noies americanes, encara que sempre mai podrà deixar d’estimar a la seva ex-dona Maria Elena. A partir d’aquesta trama, hi ha relacions esporàdiques, un casament, desenganys, trios i un preat petó entre Scarlett Johanson i Penélope Cruz. L’oferta és variada tot i que el final no convenç.
Un deu a l’argument, a Rebeca Hall i a Penélope Cruz. Un aprovat just per a Javier Bardem i a la veu en off. Un notable alt a la banda sonora i finalment una sensació amarga de veure a la gran actriu l’Scarlett Johansson avorrida en el seu paper.
Del mateix nivell o superior que Match Point, surts del cinema satisfet d’haver pagat l’entrada.


1 comentario:

Jordi Sánchez Navarro dijo...

Trobo que és una critica una miqueta contradictòria, no? Apuntes molts punts negatius però al final dius que surts satisfet d'haver pagat l'entrada. Jo, com lector, no tinc clar si t'agrada o no, ni si a mi mateix m'agradarà o no.