jueves, 27 de noviembre de 2008


CHOKE
(Asfixia)


Director: Clark Gregg
Guionista: Clark Gregg (basat en una novel·la de Chuck Palahniuk)
Intèrprets: Sam Rockwell, Kelly McDonald, Brad W. Henke, Anjelica Huston
País: USA
Any: 2008

Ens considerem gent moderna. Gent dels nostres temps. Si fem una mirada a les crítiques que s'han publicat en aquesta plana hi trobarem algun autor de grans clàssics com Wilder o Donnen. També hi trobarem "clàssics d'avui" com Scott o Allen, però sobretot hi trobarem el cinema que ens sorprèn. La lectura d'un llibre com "La llavor imortal" (Jordi Balló/Xavier Pérez) pot ser tan reveladora com decepcionant, sobretot per aquell qui encara entra al cinema amb ganes i (massa sovint) en surt amb la sensació de no haver viscut cap experiència novedosa. Per això sentim especial predilecció per aquells qui, subvertint la fórmula escrita, ens expliquen el mateix però d'una manera diferent. Per això exalcem el cinema de P.T.Anderson, els Coen o Michel Gondry, de la mateixa manera que si aquest fos un blog de literatura enaltiriem l'obra de Nothomb, Houellebecq i Palahniuk, sobretot Palahniuk. No es tracta d'esnobisme, sino de contemporaneïtat. No n'hi ha prou amb treure-li la corona de príncep a Hamlet i col·locar-lo al mig de les rambles perquè es posi a rapejar. Necessitem que el cinema segueixi parlant de nosaltres, però des de nosaltres.

Choke (traduïda com Asfixia) és el debut com a director de l'actor Clark Gregg (Sospechosos habituales). Adaptació cinematogràfica del llibre de Chuck Palahniuk, explica la història de Víctor, un addicte al sexe que té a la seva mare ingressada a un hospital. És en aquest hospital on coneixerà Paige, la doctora que porta la seva mare i qui canviarà la seva vida per sempre. A cavall entre A dirty shame (John Waters, 2004) i Punch-Drunk Love (P.T.Anderson, 2002), però sense arribar a l'excel·lència d'aquesta última, Choke és una comèdia àcida, en tant que tracta temes tabús com les adiccions o els segrestos, però també és una història d'amor protagonitzada per personatges que, com nosaltres, són profundament imperfectes.

Choke (la pel·lícula) té les mateixes virtuts i defectes de l'obra original. El seu estil paranoic i transgressorament fragmentat es manté (encara que suavitzat), però la crítica moralista de rerafons acaba resultant descafeinada (a l'igual que passava amb la "independent" Juno). Malgrat tot, Choke és una obra refrescant i original recolzada en una bona direcció i unes millors interpretacions (on destaca el duet maternofilial Huston-Rockwell). Una obra que parla de les nostres pors i de les nostres manies. I això, amb els temps que corren, ja és molt demanar.

2 comentarios:

NANDO BERMEJO dijo...

No soy seguidor de Chuck Palahniuk, de hecho no leí ninguno de sus libros. La Generacion X, me resulta algo cansina, reiterativa, y de un estilo literario bastante pobre... con las casi 600 páginas de American Psyco tuve más que suficiente (le sobran 400, como mínimo). No tengo, pues, los suficientes elementos como para valorar el film con el esmero que seguramente merece. Sin embargo, he de decirte que Asfixia me dejó algo tibio. Esperaba algo impactante, contundente, similar a El club de la lucha de Fincher, y me encontré con una comedia desabrida en la que sólo me convenció A. Huston (coincido contigo en que su interpretación es destacable).

Saludos!!!!

Xavi Valdés dijo...

Hola Nando, gracias por tu comentario. Asfixia no llega ni mucho menos al nivel del club de la lucha, lo mismo que les pasa a los libros originales. Si tienes que leer alguno de Chuck yo te recomiendo Fantasmas. Y sobretodo, los textos breves que hay en su interior... Sobre Easton y su A.Psycho, pues la verdad me parece bastante alejado a Palahniuk (aunque a mi el film me gustó)...

Saludos!
Xavi