lunes, 17 de noviembre de 2008

La Ciencia del sueño


M'apropo a la pel·lícula “La Ciencia del Sueño” (2006) atret especialment per la procedència professional del seu director, Michael Grondy. En efecte, Grondy va començar la seva carrera com a realitzador de videos musicals i anuncis de televisió i es reconegut com un dels representants de la influència d'aquests gèneres en el cinema.


El film narra una part de la vida de Stephane -interpretat correctament per Gael García Bernal-, un dissenyador gràfic que arriba a París des de Mèxic amb expectatives d'una bona feina. Enamorat de la seva veïna Stephanie -interpretada per Charlotte Gainsbourg-,  a qui s'apropa i de qui s'allunya sense massa sentit, i amb una feina lluny de les seves expectatives, el món dels somnis  pren cada cop més protagonisme i es barreja amb el món real cada cop més. Unes gotes justes d'humor ajuden al desenvolupament de la trama i complementen algunes escenes que podríem qualificar d'oníriques.


Si bé al començament la posada en escena i els elements d'unicitat i coherència del film són força clars per a distingir la realitat dels somnis de cartró, durant el desenvolupament del guió  els  elements d'un i d'altre món es mesclen  fins a aconseguir un discurs dispers que se'ns fa difícil de situar. Els somnis que es desenvolupen al cap del protagonista, que pren forma de plató de televisió, es narren amb personatges reals i amb decorats de cartró i cel·lofana com a episodis que allarguen i moldegen els viscuts pel protagonista.


A l'hora de valorar el film, d'entrada podem qualificar la producció com a un exercici original de llenguatge cinematogràfic que desenvolupa un guió senzill però a mesura que avança la trama, la barreja de vida real i vida somiada esdevé un poti-poti a vegades incomprensible. 





2 comentarios:

alan masferrer dijo...

Hola Jordi,

jo crec que tenir la oportunitat de gaudir d'un artista com Michel Gondry a la gran pantalla és tot un luxe. Entenc que no és la opció més recomenable pels amants del cine clàssic en el sentit més estricte, i segurament al Garci no li agradarà gaire, però les seves peripècies tan argumentals com visuals m'atrapen de principi a fi. Potser és una debilitat meva, però crec que és un dels autors més creatius i originals de l'audiovisual contemporani.

salutacions!

Jordi dijo...

Gràcies Alan pel teu comentari.

Jordi