martes, 18 de noviembre de 2008

REC


Director: Jaume Balagueró i Paco Plaza
Guió: Jaume Balagueró, Paco Plaza i Luis Berdejo
Fotografia: Pablo Rosso
Música: no n'hi ha
Actors i actrius principals: Manuela Velasco, Ferran Terraza, Jorge Serrano, Pablo Rosso, David Vert, Vicente Gil, Martha Carbonell, Carlos Vicente, María Teresa Ortega, Manuel Bronchud, Claudia Font
Productora: Filmax
Génere: intriga, terror i fantàstic
Any: 2007
Premis:
- Festival de Cinema Fantástic de Sitges 2007: Millor director i millor actriu (Manuela Velasco)
- 2 Premis Goya: “mejor actriz revelación” a Manuela Velasco i “mejor montaje”, a més va ser nominada als millors efectes especials

Com cada nit de treball com a reporters de la televisió local, Ángela i Pablo, van en busca d'una notícia per contar als espectadors del seu programa. Aquesta nit són al Parc de Bombers per transmetre al seu públic com es desenvolupa una nit qualsevol al parc. Sembla una nit molt tranquil·la però finalment hi ha una trucada i bombers i reporters ràpidament van al lloc des d'on han trucat. Al arribar un grup de veïns són al portal, expliquen que han sentit molts crits i sorolls al primer pis on viu una anciana. Els agents de policia, bombers i periodistes van al pis d'aquesta dona, llencen a baix la porta i la troben en un estat lamentable. L'anciana està mig inconscient i coberta de sang. Els agents intenten tranquil·litzar-la però de sobte la dona es llança sobre un policia, el mossega i li arranca la galta. L'escena és terrorífica, han de salvar el ferit però misteriosament la policia ha precintat l'edifici i ningú pot sortir d'allí.
Aquest és només l'inici d'una pel·lícula que ens té fins l'ultim moment amb moltíssima tensió. Què és el que està succeint a l'edifici?

L'estil característic de REC queda definit per la manera de gravar-se. Durant tota la pel·lícula la càmera és inestable, és a dir s'està movent com si fos una situació en directe, fent-mos conscients que Pablo l'està duent a sobre i grava el que veu, aquest fet és el que dóna nom i sentit a la pel·lícula. No apareix cap altra imatge a la pel·lícula que no siga filmada per Pablo de manera que ens sentim tan tancats com ells dins d'aquest edifici, aquest fet és clau per què la tensió dramàtica es mantingui fins el final, ja que l'austeritat de mitjans tècnics i efectes especials és evident.
Un altre tret característic fonamental d'aquesta pel·lícula és l'absència de música. La raó es per donar-li realisme, com si fos una grabació en directe. Aques fet és tant arriscat com interessant. Aporta el realisme cruel que necessita la pel·lícula i ens crea una atenció especial segon rere segon.

Tot i la semblança amb “28 días después”, “Resident evil” o “El proyecto de la bruja blair”, REC ofereix millor interpretació i guió, a més de força més estil en la manera de succeir-se els fets que en les anomenades pel·lícules. Balagueró ja ha demostrat el seu talent en les pel·lícules de gènere de terror psicològic, com ara en Fàgiles (2005) i ara amb Rec. A les dos pel·lícules comença a poc a poc l'acció, però abans del primer terç del film ja ens té a tots atrapats. Amb Rec per exemple en poc temps aconsegueix que ens sentim part d'aquesta comunitat de veïns i percibim el terror per no saber què és el que està passant.

Per finalitzar i com a recomanació, crec que REC s'ha de veure d'una forma molt concreta i no és precisament al cinema on hi ha gent que riu i parla, sinó a casa amb no més de 2 persones, si pot ser, a la foscor d'una nit de vent i pluja, i sobretot amb un bon audio. Açò afavorirà arribar amb la màxima tensió fins l'últim instant de pel·lícula.

7 comentarios:

Inés dijo...

Apa, jo també volia fer REC, m'ho estava rumiant!!!Tot i així estic en desacord amb la valoració. Sí és cert que lo més característic del film és com està rodada, amb càmera en ma, des-de un sol àngul, com si fos un personatge més (ja que mai veiem al càmera, com a persona), és la que realment dirigeix la peli, qui decideix qué veiem, que no, la que ens marca el temps (quan s'apaga i s'encen)... Però, tot i que la vaig veure tota sola a casa, a mi no em va agradar gens. Els actors em van semblar reketedolentíssims, la peli no fa por ni susto, previsible (la nena estava contagiada), aborrida, no em va semblar gens real (que és el que es preten) i no li vaig trobar el qué. No entenc com li han donat tants premis ( i els que encara els hi donen, com al festival de Manersa), com tenen pensat fer REC 2 o els comentaris de la gent respecte la peli: "que bona que bona". Em va semblar un bluf. La idea a l'hora de rodar y exposar el film està molt bé però no em serveix si la resta no funciona.

alan masferrer dijo...

Hola,

doncs jo penso que és la peli més encertada d'en Jaume Balagueró i en Paco Plaza, i contràriament al què dius Inés, crec que està fantàsticament contextualitzada i justificada, un dels millors valors del film. Crec, a més a més, que va un pas més enllà d'altres pel·lícules de l'estil, ja que aporta un grau de realisme (ímplicita crítica als perversos programes d'actualitat diària) i d'humor que l'eleva per sobre de d'algunes de les comentades a la crítica.

salutacions!

alan masferrer dijo...

Per cert, molt recomenable la seva darrera proposta, el primer fragment que composa "Tokyo", tripartit sense desperdici!

NANDO BERMEJO dijo...

Yo tb disiento de la opinión de Inés, y secundo a Alan en su afirmación. Rec me parece una película de terror notable, con una propuesta visual innovadora y que sabe ensamblar con maestría la tradición del (sub)género Zombie con el esperpento ibérico (impagable la escena de todos los vecinos en batin, echándose la culpa los unos a los otros).

Alan, me aclaras la referencia que has hecho sobre Tokyo??? Te refieres la peli de Carax, Gondry y Joon-Ho?? Estuvo tb Balgueró metio en el proyecto???

Saludos!!!!!!

Inés dijo...

Muy respetable. Para gustos colores

alan masferrer dijo...

Ui! hi ha hagut un lapsus Nando! volia complementar la resposta a la crítica de "Ciencia del sueño" No sé perquè ha anat a parar aquí... Aprofito per recomenar-te-la igualment si no l'has vista!

NANDO BERMEJO dijo...

Jajaja!!!! Ya decía yo!!!!! Sí, la vi en Sitges, y me resulto muy interesante, pero irregular, como todas las pelis de dirección conjunta. Sobre todo me gustó la historia d L. Carax.