domingo, 16 de noviembre de 2008

Stiller no és cap broma

Tropic thunder

Any: 2008
Nacionalitat: USA-Alemanya
Direcció: Ben Stiller
Guió: Ben Stiller, Justin Theroux, Ethan Coen.
Intèrprets: Ben Stiller, Jack Black, Robert Downey Jr., Tom Cruise, Nick Nolte.

La paròdia és una de les fonts d'humor més pròpies de la postmodernitat. Des de "Wayne's world" fins a les pel·lícules de la saga "Scary Movie" o "American Pie", podriem dir que es tracta d'un dels gèneres més estables quant a afluència d'espectadors. L'humor slapsticko-escatològic segueix enganxant i, com en tot gènere, existeixen pel·lícules que són dolentes i altres pel·lícules (comptades) que no es conformen amb complir les quatre convencions que justifiqui la seva producció. Sens dubte que Tropic Thunder pertany a les del segon grup.

I és que el film de Ben Stiller no només explora els tòpics de les pel·lícules de guerra sino que se'n riu del seu gènere, d'ell mateix i del cinema en general i tot allò que l'envolta. És per això, que situa l'acció en el rodatge d'una pel·lícula bèl·lica protagonitzada per actors consagrats. Instat (ordenat) pel productor (veritable amo de la pel·lícula), el director pren la determinació de donar un cop de timó al film i gravar-lo en forma de reality per tal que els seus actors es desprenguin de la rigidesa del seu divisme. No és estrany que aquesta premissa argumental metalingüística pugui recordar-nos al cinema americà independent més modern, doncs entre els guionistes del film trobem a Ethan Coen.

Tanmateix, la pel·lícula no enganya ningú: és el que et penses que serà i, com a tal, no hi falten ni l'humor més directe, ni les referències als tòpics de les altres pel·lícules bèl·liques. Menció especial pel personatge negre de la pel·lícula, interpretat per Robert Downey Jr., un oscaritzat actor que es pigmenta la pell per tal d'entrar més en el personatge. També el pragmatisme del magnat interpretat per Tom Cruise o la hipocresia del patriotisme, encarnada per l'impostor veterà de guerra que interpreta Nick Nolte. No hi falta, tampoc, el necessari moment melodramàtic:

- Explica al món el que has vist aquí.
- Què he vist?
- No ho se, però explica-ho.

La picada d'ullet al gremi (i al cinema independent) també apareix en la seva crítica a Hollywood, en la representació final de la gala dels Oscar.

En definitiva, una pel·lícula per passar una bona estona i a la que s'ha d'anar amb tots els prejudicis del món però amb un ull posat en la carrera d'un Stiller cada cop més lliure. Serà per això que el premiat guionista Aaron Sorkin ha confiat en ell perquè li dirigeixi la seva propera pel·lícula?

No hay comentarios: