miércoles, 19 de noviembre de 2008


Sunset Boulevard 1950
Direcció: Billy Wilder Intèrprets: William Holden, Gloria Swanson, Erich Von Stroheim Duració: 110 minuts

Un drama sobre el món del cinema en que Billy Wilder ens mostra la cara menys amable d’aquest a través d’una oblidada actriu del cinema mut que viu dintre de la seva gran mansió, aïllada i somiant que algun dia tornarà a ser una gran estrella.
Aquesta estrella oblidada és Norma Desmond (Gloria Swanson), una dona teatral, histriònica, antiquada, melancòlica i encara que tracti de dissimular-ho, desesperada. L’acció ens la narra Joe Gils (William Holden), partint d’un pla on es veu el seu propi cadàver surant en una piscina. Gils també treballa per l’industria de Hollywood però no li van massa bé les coses, els seus guions no tenen èxit, té molts deutes i en un intent d’amagar-se dels que li volen prendre el cotxe acaba a l’aparentment abandonada casa de Norma. En el primer diàleg que tenen ja coneixem molt de la misteriosa dona, “Usted és Norma Desmond verdad? Fue una gran estrella del cine mudo” diu Gils, “Yo sigo siendo grande. Són las películas de ahora que se han hecho pequeñas” replica Desmond. Tot i que el personatge que ens ajuda a comprendre qui és Norma Desmond i el gran èxit que va tenir en els seus temps és el seu fidel majordom Max (Erich Von Stroheim), ell és la font d’informació que té Gils i l’espectador per entendre tota la trama.
La pel·lícula és extremadament real, parla de gent real i de situacions reals. La mateixa Gloria Swanson s’interpreta a ella mateixa ja que realment va ser una estrella del cinema mut, igual que Erich Von Stroheim que va ser director i actor en aquella època. També apareixen altres actors del cinema mut com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner jugant una partida de “bridge” als qui Gils anomena “estatuas de cera”. En una altre escena, Norma va a veure al director amb el que va treballar durant els seus millors anys; allà podem veure com el director en qüestió, és Cecil B. DeMille, també director en la realitat i en ple rodatge d’una pel·lícula de veritat Sansón y Dalila. Moltes estrelles del cinema mut durant l’estrena van reconèixer moltes similituds, entre les seves pròpies experiències i la visió extremadament real de la pel·lícula de Wilder.
Wilder no es pot considerar un director “tècnic”, en el sentit que el seu cinema no es sustenta a base de grans ostentacions visuals sinó que està molt centrat en l’argument. En aquesta ocasió es permet crear un ventall d’atmosferes i efectes per accentuar detalls crucials com la decadència de la mansió, la misteriosa relació entre els seus ocupants i els atacs de bogeria de la protagonista entre altres. És sense dubte una de les pel·lícules més completes del director, sense desmerèixer cap de les nombroses obres mestres que ens ha regalat i que en la majoria d’elles hi ha una última gran frase. En aquest cas també bona per acabar la crítica, “Mi vida es esto, nada más. Sólo las camaras, las luces y esa gente maravillosa ahí en la oscuridad. Bien, señor DeMille, estoy lista para rodar”.

3 comentarios:

J.C.Alonso dijo...

Estimado David; brutal elección en su película: "Sunset Boulevard".Cúspide y ocaso de las que fueron pioneras y pioneros de lo que conocemos como 7º arte. Billy Wilder hace uno de sus mejores trabajos; el retrato del exceso y el ego de los endiosados. Lo del reparto para qué, impresionante,qué joven estaba W.Holden y qué saber estar el de E. von Stroheim. Élla, G. Swanson es tan grande que, hasta el histriocismo paroide que denota en su intepretación se le perdona. Por cierto, la música del gran Franz Waxman todavía palpita en mis tímpanos. De seis oscar a los que optaba se llevo 3. Se puede pedir más?. Un saludo, J.C.A

alan masferrer dijo...

Molt bona elecció, sens dubte. Prova del gran clàssic que és, encara avui perdura la seva emprempta; quedeu-vos amb l'homenatge que li rendeix David Lynch a "Mulholand Drive".

salut

David Alsina dijo...

Moltes gracies J.C. i Alan pels vostres comentaris. De fet les 3 crítiques que he fet són pel·lícules classiques q em sembla dificil que no li agradin a qualsevol. Estic donant-li canya a aquest tipus de pelis però llegint el blogg veig que em queda molt de cine per veure. Pas a pas, de moment estic difrutant molt de meravelles com aquesta. Salutacions