jueves, 20 de noviembre de 2008

This is Cinema

Direcció i guió: Shane Meadows.
País:
Regne Unit
Any: 2006.
Durada: 98 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Thomas Turgoose (Shaun), Stephen Graham (Combo), Jo Hartley (Cynth), Joe Gilgun (Woody), Andrew Shim (Milky), Vicky McClure (Lol), Rosamund Hanson (Smell), Andrew Ellis (Gadget), Kieran Hardcastle (Kes), Jack O'Connell (Pukey Nicholls).
Producció: Mark Herbert.
Música: Ludovico Einaudi.
Fotografia:
Danny Cohen.
Montatge: Chris Wyatt.





Amb quasi un any de retard va arribar a les nostres sales aquesta reconeguda pel·lícula, la cinquena ja del jove director Shane Meadows, i amb la que ha aconseguit consolidar-se com a referent en el cine independent anglès amb resons del Free Cinema
més realista.

Amb imatges de l'actualitat social i política anglesa de la dècada dels vuitanta i a ritme de Northern Soul, gènere musical al qual va dedicar una sort de documental l'any 2004, comença "This is England", manifest que ens deixa entreveure amb claretat el context en el que transcorrerà el llargmetratge: un Regne Unit en hores baixes per culpa de la crua política de Margaret Tatcher - ens situa a l'any 1983 - es veu envaïda per una onada d'immigració, majoritàriament negre, que genera una defracció entre les esquerdes ja debilitades de la seva societat.

Amb molts punts en comú amb "El Odio" però des del punt de vista contraposat, doncs era amb els immigrants amb qui ens indentificàvem en aquell cas, "This is England" no fa res més del què va fer Mathieu Kassovitz amb la seva premiada pel·lícula i els carrers Parisins. Així "This is England" planteja des del punt de vista del jove Shaun (Thomas Turgoose), orfe de pare per culpa de la guerra de les Illes Falkand i amb mare de reminiscències "hippies", les precarietats amb les que la joventut d'un país aparentment tant avançada com Anglaterra es trobava als carrers durant el dia a dia, amb la figura dels skinheads com a exemple per fotografiar-la. En aquest punt trobem un nexe d'unió molt clar amb la opera rock de Fran Roddam "Quadrophenia", pel·lícula que també utilitza el vehicle de les tribus urbanes - els mods en el seu cas - per inspeccionar la realitat del país.

Són precisament els ulls d'en Shaun els que millor ens transmeten la ingenuïtat i inofensivitat de les bandes que van originar el moviment skinhead, fet que esdevé un dels grans encerts de Meadows per aconseguir implicar a l'espectador amb quelcom del què ell mateix va formar part antigament, un moviment que va esdevenir un punt de fuga per a la joventut que quedava aparcada de la societat i amb la que, encara que acabés sent amb la violència més extrema, s'hi pogués finalment sentir part.

Tot i això, és en la vessant més purament argumental en la que la pel·lícula de Meadows cau en els tòpics més clàssics del gènere i resulta més fallida, doncs no ens aporta res més enllà del què ja ens descobrien pel·lícules com "American History X" (1998), de la qual les comparacions en resulten odioses per la seva inconnexa finalitat, però que al cap i a la fi ens acaben presentant el mateix procés d'integració a una banda d'skinheads i la seva posterior degradació.

A nivell formal, tampoc podem parlar de cap tret innovador, ja que les referències a les formes del Free Cinema són evidents, amb la càmera a hombro en algunes parts i el caire de fals documental present durant tot el llargmetratge, però és així precisament com millor aconsegueix portar-nos al context de l'acció, i és que el resultat visual final prodria ben bé haver sortit d'aquella primera etapa dels anys vuitanta.

Tot i això, amb "This is England", el director de "Dead Man's Shoes" ens retroba amb un fenomen social i polític que en la seva essència no s'allunya gens del què desgraciadament trobem en l'actualitat tant als carrers de Nottingham com als de casa nostra, i és precisament per aquest fet que una pel·lícula com aquesta requereix la seva merescuda atenció. Cine de carrer per explicar les veritats del nostre moment.


3 comentarios:

NANDO BERMEJO dijo...

Interesante película, sí señor. Da un tratamiento sensible y veraz de lo que fue la cultura Skinhead original, aquella que bebía de la música jamaicana y nada tenía que ver con el resurgir de los movimientos nazis. Lamento anunciarte que la nueva película de su director, titulada Somer Town, es un bluf. Tuve oportunidad de verla en pase de prensa hace unos días y me decepcionó bastante. Me quedo con el recuerdo de This is England, y con el ritmo de sus créditos iniciales: 54-46 (That's My Number)

Saludos!!!!

J.C.Alonso dijo...

Querido Alan; ha conquistado mi corazón con su crítica. "This is England" es una película de inolvidable referencia de un tiempo, de un colapso, de las pulsiones de una generación:1982. Fíjese, la que había armada en este país, que toda la grey ultrafascistoide iba con insignias de Argentina y reivindicando la figura del bienmuerto Franco y la camarilla de Galtieri, Videla and Cia. Esas secuencias de camaradería- como rapan al prota- a ritmo de Clash y Jam. Y por favor, ese pequeño y enorme personaje:Shaun-Thomas Turgoose-saben que salió de un casting entre unos mil y pico niños de su edad y le dijo al director: "vale tío si me das cinco libras hago lo qué tú digas...La amistad y el recuerdo de un padre que no vuelve, qué esta en el cielo."Hermosa elección y gran revisión histórica de un período convulso de la sociedad británica. Un abrazo para Ud. Alan y otro cómo no, para el Sr. Bermejo (Nando).

alan masferrer dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris, Nando i J.C., tot un luxe, com sempre!

Hi ha pel·lícules que tot i presentar algunes mancances, semblen estar recobertes d'una aureola que les immortalitza. Nando comparteixo el teu entusiasme pels crèdits inicials, i de pas et recomano el documental que menciono a la crítica sobre el Nortern Soul, segur que t'agrada; al Juan Carlos segur que també li agradarà. Hi ha una entrevista amb el jove actor a El Mundo que explica amb detall el què comentes sobre el càsting:

http://www.elmundo.es/metropoli/2008/01/02/cine/1199268659.html

Espero que amb la propera coincidim una altra vegada, que ja tinc decidit que serà "Gomorra".

Salutacions!