domingo, 14 de diciembre de 2008

400 coups


París, principis de segle XX, Antoine i René dos joves als que la vida no li donarà facilitats, han de sobreviure a tots els poders fàctics de la societat, mitjançant proves. A l’escola , a casa, al carrer trobaran tantes dificultats com els cineastes de l’època per crear cinema. Si Antoine veu el mar, el director de la cinta Truffaut, surt triomfant de la seva primera experiència com a director i aquest és el paral·lelisme interessant de la cinta.

“Les quatre cents coups” és un senzill retrat de la vida que es converteix en sincera visió de la realitat. Antoine, com a Truffaut (era) és un noi incomprès, frustrat i enfadat amb la societat. La família, des estructurada i amb una figura de mare no protectora, l’escola (mitjançant el professor autoritari) i la societat el castiguen i maltracten. Ell, lluita contra ells amb iniciatives poc honestes com el robatori i vol sortir d’un món injust.

Una cinta dramàtica que toca fibra i et fa sentir identificat amb el protagonista , un magnífic monòleg en el que el jove Doinel repassa els conflictes extrapolables a la biografia de Truffaut i un final triomfant , fan que sigui l’obra representant per excel·lència de la nouvelle vague.

No hay comentarios: