miércoles, 10 de diciembre de 2008

DER UNTERGANG (El hundimiento, 2004)


Un cop més ens endinsarem en el cinema alemany. Aquesta obra no destaca per la seva “originalitat” ni per la seva “posada en escena”. És el seu guió i la bona interpretació dels seus actors la que fa que avui parli d'aquest film.

Els últims dies del regim alemany ens ocupen, amb Bruno Ganz, en el paper de Hitler, el famós dictador. Bruno Ganz va saltar a la fama l'any 2004 amb aquesta obra, malgrat tenir una llarga carrera a les seves esquenes a l'àmbit nacional.

El film comença en el moment històric en el que l'exèrcit del dictador té la batalla mig perduda, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Des d'aquell moment tot empitjora. La història es centra en el bunker on van passar els últims dies els dirigents alemanys i narra com es va viure des d'allà el final de l'imperi.

Veiem com cau una nació i com es desmorona un ésser que havia imaginat dominar el món. Veiem la seva debilitat i observem com fantaseja amb la salvació. Qui l'acompanya, Joseph Goebbels, accepta la derrota abans i confia el seu destí, i el de la seva famíla, en el verí, apostant pel suicidi mentre que Traudl Junge, un altre dels primers membres defensors del sistema intenta fugir heroïcament rodejat de soviètics.

Durant tot el film ens mostren un Berlin en guerra amb un univers paral.lel dins el refugi. A fora es viu la derrota. Des de dins es vol creure en la “rendició”. Gràcies a l'excel.lent interpretació dels actors i la visió parcial dels fets que ens presenten, la veritat seccionada es més real que mentida. Vivim la debilitat del dictador i ens oblidem de les atrocitats comeses per moments.

Es un film commevedor, amb un missatge que fa pensar i una curiosa interpretació sobre com es va viure la història. No el citaria com a "apte per a tots els públics": dur, però recomenable.

No hay comentarios: