sábado, 6 de diciembre de 2008

JUANA LA LOCA: BOGA D'AMOR I DE DESAMOR

Aquí Vicente Aranda es fica dins de la psicologia de la filla dels reis Catòlics i enfoca aquesta història d’amor del segle XVI des del seu punt de vista.
Isabel la Católica envia a la seva filla Juana a Flandes per a que es casi amb Felipe el Hermoso en un matrimoni de conveniència. Juana es converteix en una mercaderia política per aconseguir l’unió dinàstica entre els Reis Catòlics i l’emperador Maximilià. Molt aviat, el futur rei demostra el seu caràcter promiscu i l’amor desmesurat que Juana sent envers ell es converteix en atacs gelosos que pertorben la relació matrimonial afectada també per les intrigues polítiques que poc a poc van creixent al seu voltant.
Un paper propi, com si d’un actor o actriu és tractés, té la música d’aquest film, ja que reflexa perfectament l’aventura personal de Juana i el so de l’entorn que pertany a un fragment de l’història en sí mateixa. És una música plena d’ombra amb percussió greu que denota el trauma sofert per la reina a nivell personal i polític.
És aquesta fortalesa que ens atorga la música que també la veiem en el missatge que Aranda ens vol transmetre: el poder és tant fort com el desig d’estimar i la lluita política
serà paral•lela a la lluita contra la vida i la mort de Juana, que va embogir o millor dit, van provocar que embogís.
Una interpretació magnífica que té un nom propi, la seva presència dona forma a tota l’història i des que visionem el film i recordem al personatge de Juana la Loca, només hi ha una imatge que ens ve a la ment : Pilar López de Ayala.
Amb una sotilesa brillant i una convicció encertada, aquesta actriu meravellosa ens transmet una passió desbordada i fatal del personatge que interpreta, i sinó, recordem l’escena on crida corrent pel pati de palau mentre cau la pluja, sembla que decaigui però en realitat ens dona una forta càrrega dramàtica sense sobreactuació.

Aquí Vicente Aranda encerta amb l’opció de no convertir-la en la típica pel•lícula històrica que explica els principals esdeveniments amb tot el rigor que pertoca sinó que ens explica una història sense continuïtat temporal sobre passions i desig que encaixaria en qualsevol època i on el descobriment de l’actriu protagonista, dignifica més el film.
I és que és ben sabut que a Vicente Aranda li agrada explorar els intricats sentiments de la passió amorosa, la tragèdia de la gelosia i les ferides de l’infidelitat. És d’aquesta manera i des d’una òptica contemporània que el director li atorga a la protagonista una follia que anteposa els sentiments personals als interessos pragmàtics i polítics, però que a l’hora mostren la força i l’enteresa d’una persona que es va rebel•lar contra una societat opressiva en la que les dones quedaven relegades a un paper secundari i passiu.

Un punt apart mereix el ritme narratiu, es va construint amb esdeveniments cada vegada més complexos i ens porta a un clímax que tot i que es podia suposar com a esperat, ens deixa satisfets. I és en aquest desencadenament d’una història que ja coneixem, que es veu l’evolució física i psicològica del personatge central, ja que el tema històric no rebel•la res de nou.
En resum, sembla ser que el missatge clau del film es troba en la manca de llibertat que hi havia en aquella època però si ens fixem bé hi ha d’altres temes que es tracten al voltant del que és la personalitat de Juana, que es totalment en nucli que articula tot el film. Trobem topics com la manca de l’unitat familiar, la possibilitat de parlar de la sexualitat de manera oberta o la independència d’una dona enfront del seu marit.

Un premi Goya molt ben merescut per a aquesta gran actiu que va sortir de la “classe” amb la lliçó ben apresa per ser catapultada com una gran revel•lació.

No hay comentarios: