lunes, 1 de diciembre de 2008

La lengua de las mariposas

La lengua de las mariposas s’emmarca en un temps de transició cap a un dels capítols foscos de la nostra història recent. Anticipa el desastre i la tragèdia de la guerra civil espanyola fent èmfasi en tot allò que es va perdre en ella, molt especialment, la llibertat de l’individu. I és que José Luis Cuerda junt amb el guionista Rafael Azcona, mort fa poc, fan un cant als valors que va portar la República mitjançant un mestre d’escola amant de la vida i la llibertat.

El film se situa en un poble gallec i explica la història d’un nen de 10 anys que comença el col•legi després d’anys de malaltia: els nervis del primer dia, els descobriments del món i de la vida, l’amistat, la curiositat... Es veu l’evolució i el creixement del petit protagonista a través d’una educació que potencia les capacitats de les persones i com de mica en mica neix una amistat sincera entre un adult i un nen. Tots dos aporten coses a la relació: un les ganes de transmetre sabiduria i l’altre la il•lusió per aprendre.

El film emmana un aire clarament costumista i intimista que evoca encant, tendresa i emoció, tot atorgant una espècie de màgia quotidiana a la història. Sens dubte, l’excel•lent treball dels dos protagonistes ajuda a transmetre-ho. El també desaparegut Fernando Fernán Gómez omple la pantalla amb un personatge ple d’humanisme, una presència que no deixa indiferent a l’espectador. I el jove Manuel Lozano no té menys mèrit en la seva interpretació, la innocència de la infància ens arriba gràcies a una gran capacitat expressiva.

De tot això tracta La lengua de las mariposas i també de contradiccions que enuncien la fi del present, la fi de la innocència. I com no podia ser de cap altra manera, la major de les contradiccions està al final del llargmetratge quan els franquistes ocupen el poder i empresonen als republicans. El petit aprenent, obeint l’autoritat materna i sense saber molt bé per què, tira pedres al mestre com fa la resta de nens. Però just abans dels crèdits, la seva mirada canvia: pren consciència dels seus actes i és en aquest precís moment quan perd allò que el definia, la innocència. És l’inici de la guerra.

No hay comentarios: