domingo, 14 de diciembre de 2008

Maniobres d'escapisme


En un dels moments més esplèndits de la seva carrera, Robert Bresson realitza el seu primer llargmetratge sense actors professionals, introduïnt el concepte de models, concepte clau de la seva radical poètica en la que l’ésser humà és portat en el seu estat pur, sense els vicis que la tècnica interpretativa ocasiona als actors i que destaca per una neutralitat expressiva i austeritat en la posa en escena.

Pickpocket és l’adaptació lliure de la crua novela de Dostoyevski titulada “Crimen y castigo”, en la que un jove portat pels sentimets d’angoixa i soletat es veu condemnat des del començament a viure una vida cargada de culpabilitat i càstig.

El seu protagonista, Michel (Martin LaSalle), és la clara representació del bé i el mal, temàtica recurrent de Bresson tot i la seva intenció per fugir d’aquest tipus de convencions, i és que la formalitat abstracte de l’autor queda clarament reflectiva en uns personatges que es mostren emocionalment neutrals en tot moment, tal i com si es tractessin d’un llenç blanc, sense pintar, amb la idea que l’espectador el pugui decorar amb les seva pròpia imaginació.

Aquesta rigurosa idea que Bresson porta fins a l’extrem i que esdevé l’eix principal de les seves “Notes sobre el Cinematògraf” suposa la culminació d’una honesta trajectòria dedicada a la búsqueda de la realitat i la veritat, i que més endavant acabaria aprofundint en obres mestre com El proceso de Juana de Arco o Mouchette.

El seu particular estil visual, caracteritzat per plans detall de les mans, peus i mirades, és representatiu de la seva visió fraccionada de la realitat, un plantejament que mostra una coherent continuïtat en el seu muntatge i en la conceptualització de l’espai, complementat amb delicadesa per un muntatge sonor en el que es juga més amb l’absència del so que amb la seva presència, per tal que quan aquest aparegui sigui capaç de tenir el màxim significat possible.

Tot i això, una contínua i impertinent veu en off corresponent al protagonista principal desllueix una intencionalitat que no acaba de ser completa per culpa d’aquesta, error que Bresson no tornaria a cometre amb cap altre de les seves posteriors obres.

D’altra banda, l’ausència pràcticament total de música fa que quan aquesta aparegui, excepcionalment orquestrada per Jean-Baptiste Lully, provoqui un allunyament de l’austeritat general que governa la pel·lícula, col·laborant a donar significat a alguna de les millors seqüències del film. Menció a part es mereix també la fotografia de Burel, habitual d’Abel Gance i que aconsegueix fer realistament suggeridors cada un dels plans rodats, aconseguint així l’essència pròpia que perseguia el film.

El resultat final esdevé així una autèntica reivindicació d’allò realment autèntic, descobrint un nou apropament a l’essència de l’ésser humà abstret de la psicologia, requerint de la col·laboració activa del públic per tancar el procés artístic iniciat per l’autor.

Amb una voluntat expressa per allunyar-se de la superficialitat del cine-espectacle, Robert Bresson aposta per crear una gran unitat marcada per una extrema austeritat i simplicitat en l’ús dels recursos amb els que, paradoxalment, aconsegueix un suggerent apropament a la realitat, desenvolupant així la seva idea del cinematògraf de manera estricte. La revelació que el cine europeu necessitava per desenvolupar el què més endavant esdevindria les corrents del nou cinema modern.

4 comentarios:

NANDO BERMEJO dijo...

Ufffff!!!!! Que ganas tngo de verla, y aun no he tenido ocasión. Supongo que la PAC4 la habrás hecho de Bresson y Notas sobre el cinematógrafo, jejeje... yo tb... aunque me he centrado en Un condenado a muerte se ha escapado. Además de esta última, he tenido ocasión de ver Lancelot du Lac, Al azar de Baltasar y El diablo, probablemente. Son todas ellas muy interesantes formalmente, algo tediosas en algunas fases... aunq si su puesta en escena t atrapa, resultan hipnóticas. Tb resulta curiso observar como Recha y Albert Serra tratan de imitar, con mayor o menor fortuna, a Bresson...

Un saludo!!!!!!

alan masferrer dijo...

Ei! pues esta es te la recomiendo sin duda. Totalmente deacuerdo con lo de Recha i Serra, este último al final lo borré de la pac y me quedé solo con Rosales, que también bebe a trago de Bresson.
Ciertamente su apuesta formal es a veces desconcertante y extremadamente austera, pero incluso así hay una escena genial en pickpocket acompañada de música que no te puedes perder, cuando la veas ya sabrás cual es.
Reconozco que no conocía mucho el cine de Bresson antes de la pac, y su idea que plasma en las notas me ha motivado muchísimo, logra plantearte realmente el cine como arte.

Un placer coincidir otra vez!

saludos!

J.C.Alonso dijo...

Querido Alan, estoy muy contento con la eleccion de Bresson es un grande y por encima de todo: del montaje. Esta pelíciula, en concreto, es bajo mi punto de vista la mejor de toda su carrera.Mis maestros ;Wilder,Ford y Scorsesse lo elogiaron(obviamnete la faceta de edición-montaje), no en la finalización de sus obras. No obstante, y te lo digo a título personal otro de los enamorados de él, es León de Aranoa, con el coincidí en una charla-coloquio en Madrid.El tal Recha es un apasionado del mismo (yo trabajé con el de Hospitalet en "el árbol de las cerezas" y he de reconocer que es un tío con cojones. Nos dimos una paliza de abrigo, que fui hasta difícil separarnos, si no es por su hermano.)Bueno, soy como Peckinpah- tenía sangre india y dormía con un cuchillo en una bota-yo irlandesa: cosas del carácter.al final acabamos borrachos de Jamenson. En fin, Alan, Bones festes i una abraçada.

alan masferrer dijo...

Juan Carlos, creo que cada comentario tuyo me sorprende aún más!
En cuanto a Bresson, como bien dices, hace un montaje realmente delicioso y moderno. Lástima que la puesta en práctica de los "modelos" no resulte tan espléndida como lo es en la ambiciosa teoría.

Pues nada J.C., el Major Dandee de nuestro blog, bones festes i una abraçada igualment.

P.D. Así que de las cerezas pasasteis al Jameson, no? menudos...

saludos!!