domingo, 14 de diciembre de 2008

Miracle d’amor: American gigolo de Paul Schrader (1980)


American gigolo és un film sorprenent. Ja des del mateix títol sembla prometre’ns un apropament a un tema escandalós, el de la prostitució masculina. Però tot i que, evidentment alguna cosa se’ns explica sobre el tema, del que parla la pel·lícula és de la redempció moral d’un home gràcies a l’amor d’una dona.

Schrader, admirador de Bresson, realitza una adaptació de Pickpocket, el clàssic del director francès. Com aquest film s’inclou en l’estil definit per ell mateix al seu llibre sobre l’estil transcendental, és lògic pensar que ha intentat realitzar un film amb aquest mateix estil.

American gigolo doncs, presenta les tres fases que vertebren l’estructura dels films transcendentals: mostrar lo quotidià, la disparitat i la estasis. El primer terç de la pel·lícula ens mostra el dia a dia del protagonista, Julian kay, un prostitut que té com a clientela principal, dones adinerades de certa edat. Julian es pren molt seriosament la seva feina: fa exercici, cuida la seva imatge, vesteix bé, aprèn idiomes, té grans coneixements sobre art i antiguitats, i manté bones relacions amb tota mena de gent del seu entorn.

Aquests intents de Julian d’anar més enllà del que s’espera d’ell (indici de la voluntat del personatge de transcendir la seva miserable realitat moral) seran interpretats pels altres com arrogància a castigar. Per això, Julian acaba sent víctima d’una trampa que el relaciona amb un assassinat. A partir d’aquí, les coses es comencen a espatllar. Ja en la primera escena en que apareix el policia encarregat del cas, Julian veu a una parella discutint en un bar, indici de l’aparició de la disparitat. Poc a poc, tothom li anirà donant l’esquena. Fins que, esgotat per les circumstàncies, s’entregarà a la policia renunciant a qualsevol esperança.

Dins aquests dos terços de la pel·lícula, l’entorn del protagonista mostra el seu veritable rostre: Julian viu en un mon deshumanitzat que, en realitat, el considera un paràsit social, on no és possible l’amistat, ja que tot és sempre qüestió de negocis. Els qui li proporcionen les clientes no suporten els seus desitjos de ser independent, aquelles no poden demostrar que el coneixen en societat i la policia sap que el que fa és il·legal.

Quan sembla estar tot perdut per Julian, Michelle, la dona d’un senador que s’ha enamorat de d’ell, renunciarà a la seva vida acomodada, es a dir, a lo material, per salvar a l’home que estima, Julian. Aquesta acció és el miracle que Schrader descriu com a clímax de la disparitat, un fet inexplicable dins la quotidianitat mostrada.

En la darrera escena, en el moment en que Michelle li diu que ho ha fet per que havia de fer-ho, que no tenia elecció, ja que l’estima, Julian arriba a la estasis, a la pau interior, tornant a sentir-se viu. Michelle l’ha redimit, aconseguint expiar els seus pecats. D’aquí les seves paraules: “Com m’ha costat arribar fins a tu”, que expressen el profund desig interior del personatge de ser reintegrat moralment (més que legalment) a la societat.

Tot i que no arriba a l’alçada dels seus grans mestres, i que Scharder es superaria a si mateix en la posterior Light sleeper (1992) explicant en essència la mateixa història, American gigolo és un gran film d’una posada en escena molt cuidada en que es privilegia la sensualitat, la voluntat de provocar sensacions en l’espectador; és un film on es suggereix més que es mostra: no hi ha escenes sexuals, i les escenes entre Julian i Michelle al llit són del tot poètiques.

Schrader aconsegueix que “sentim” els personatges de Julian i Michelle més enllà del que aquests diuen o expressen, fent realitat la seva visió del cinema de ser capaç de transmetre emocions enlloc d’explicar-les. Per això, les escenes entre ells són les que cobren més força: els travellings d’apropament quan es coneixen, les escenes amoroses, les seves converses i els seus silencis, les seves mirades i sobretot, la darrera escena. Sens dubte, Richard Gere no acaba d’estar a l’alçada, però Lauren Hutton aconsegueix transmetre l’amor que sent per Julian, com ha fet anteriorment al proporcionar-li la coartada a Julian.

No hay comentarios: