domingo, 14 de diciembre de 2008

Offret (Sacrifici)


Sacrifici (1986) és la setena i darrera pel·lícula del director, teòric del cinema i escriptor rus Andrei Tarkovski. De formació acadèmica, Tarkovski és considerat un dels grans directors de cinema de la història i un dels teòrics d'aquest art més influents. Convençut de l'especificitat de la cinematografia com a art i més enllà de considerar-la una síntesi d'altres manifestacions artístiques més o menys afins,  reivindica un cop més  que el cinema faci reflexionar l'espectador  i no només es limiti a entretenir-lo.

Exponent clar de l'anomenat cinema d'autor, considera que el director de cinema és un artista i com a tal màxim responsable de la seva obra. Aquesta idea, que no implica menystenir el treball col·lectiu que representa el rodatge d'un film, s'ha d'interpretar prenent com a referent la consideració renaixentista -i, en conseqüència, humanista- d'artista. Les obres d'art, a banda d'una funció evidentment comunicativa, han de prendre una vessant transcendent i han de servir per a enfrontar a l'home a la seva pròpia existència al món i tenir una finalitat ètica. 

Les obres de Tarkovski plantegen temes i arguments de caràcter transcendental i espiritual, amb recursos cinematogràfics específics. En aquest cas l'autor planteja l'espectador el tema del sacrifici, de l'entrega total d'una persona, en unes circumstàncies històriques dominades pel materialisme en el món occidental que fan que el fet de sacrificar-se hagi perdut el seu valor.


Alexander, un actor de teatre retirat, que viu gairebé aïllat del món, es disposa a festejar el seu aniversari però el so intens d'uns avions de combat i la declaració per TV de l'imminent inici de la Guerra Definitiva fan que es l'esdeveniment perdi importància i la desesperació dels personatges -especialment reflexat en les criades de la casa- pren el protagonisme narratiu. Espantat per la por al final, abandona el seu ateisme actiu, resa i promet a Déu que si atura la catàstrofe es desprendrà de tots els seus bens materials, afectius i familiars. Aconsellat per Otto, el seu veí, accepta de visitar una de les criades -a qui se li suposen poders de bruixeria i que viu en una vella església- i fer-l'hi l'amor per a acabar amb el conflicte. La solució final el portarà a fer allò que ha promès.


En l'aspecte pròpiament cinematogràfic,  Sacrifici es caracteritza per l'ús de plans seqüència llargs i amb un enquadrament general que destaca especialment en les imatges de la natura. L'ús de travellings lents i pocs moviments de càmera donen a unes imatges primàries una atmosfera poètica que invita l'espectador a reflexionar. La posada en escena és simple i austera però d'una gran força plàstica, al servei de l'estructura narrativa, i on sempre hi ha algun element en moviment.  L'ús del color, que s'intensifica o s'apaga en funció de la narració, també és un element usat amb destresa per l'autor. Tots els elements conceptuals del llenguatge cinematogràfic estan, tal i com Tarkovski contempla en les potencialitats d'aquest art, al servei del llenguatge poètic que considera més adient que el dramatúrgic per tal que el cinema s'expressi plenament. Es tracta d'usar el principi estètic derivat de la possibilitat de fixar de manera immediata el temps.

És una pel·lícula llarga (144 minuts) i de desenvolupament expressament lent que facilita la reflexió i permet l'espectador anar més enllà de les imatges que el realitzador presenta.

No hay comentarios: