sábado, 13 de diciembre de 2008

OFFRET (Sacrificio)


Sacrificio (1986) mostra com les accions de cada individu tenen necessàriament, conseqüències en un mateix i en la resta de persones que l’envolten; que les seves accions són bones o dolentes, però no són neutres ni insignificants socialment.


Andrei Tarkovski revela la idea d’equilibri a través del yin i el yang -que apareix en l’última escena d’Alexander- i mostra una harmonia que sorgeix del sacrifici, de l’amor en direcció unilateral, de l’amor de veritat. És per aquesta raó que és llavors, al fi, quan el protagonista s’allibera i s’entrega al sacrifici que li pertoca. Qualsevol participació implícita a la vida ha de tenir, necessàriament, un involucrament personal i individual i ha de fugir del conformisme que estableix la societat, començant a reformar-se des de dins. Tarkovski no atèn a simbolismes ni percepcions amb diverses interpretacions i entén el cinema com la vida mateixa, de manera pura i única. Com bé diu a la pel.lícula en referència al teatre, detesta els actors “per representar sentiments aliens” i no el seu propi jo.


Sacrificio planteja el pànic d’una família davant de l’amenaça d’una Guerra Nuclear que arriba al seu país. Alexander, lluita contra el dolor que això li suposa, a través del valor i de la fe, donant tot el que té, tot el que sap i tot el que és, a canvi de viure en pau. És acompanyat per personatges secundaris carregats de personalitat i que acabaran per extreure cada conflicte interior amb una conflictivitat genèrica.


Plans infinits, una lluminositat diàfana que emana felicitat, i una d’opaca amb la melancolia o la desesperació; imatges terrenals cuidades al detall, captant els seus sons inherts i fent-les significatives per si mateixes, s’entrellacen amb diàlegs profunds i absoluts; records, somnis, aigua, terra, foc… aspectes que Tarkovski eleva o que s’eleven des de la seva pròpia essència i significat? Acompanyat d’aquesta percepció nietzscheana, el director rus no deixa mai de banda el seu tarannà basat en la temporalitat de les imatges i en els fenòmens capaços d’emanar del sí d’aquestes. No explica, crea, endinsa a l’espectador dins d’aquell món, perquè és un món, ple de sensacions i sentiments irracionals… perquè els sentiments són això, no s’expliquen, es veuen i se senten, es transmeten i es comparteixen. I és aquesta la intenció del protagonista, poder viure de manera independent a l’alineació de la societat, poder ser ell mateix, sense lligams i lliure de prejudicis, sabent que entrega la seva llibertat a canvi del seu anhel més íntim i propi.

No hay comentarios: